jueves, 8 de mayo de 2014

La vida en juego

ü  Títol de la pel·lícula/documental:  La vida en juego

ü   Director, any : Phil Joanou, 2006

ü   Productora: Original Film, Visual Arts Entertainment, Relativity Media, Columbia Pictures Industries, Stanhaven Productions

ü   Resum
Es una pel·lícula basada en fets reals. Aquesta, ens parla de un grup de nois que estan retinguts en un centre de menors per alguns delictes que han comes anteriorment.
Ens explica com mica en mica, mitjançant Sean Porter i Malcolm Moore transformen aquest grup de delinqüents en un equip de futbol americà que acaba participant en la lliga universitària. La pel·licula també fa referencia als conflictes que hi ha entre bàndols i com l’entrenador intentat solucionar-los.

ü   Transferència a l’àmbit de l’ensenyança de l’esport

Puc relacionar aquesta pel·lícula amb molts dels valors que ofereix l’esport.
La força de voluntat, la disciplina, el sacrifici, l’esforç, la cooperació i/o col·laboració entre ells, el treball en equip son aspectes que es poden veure perfectament aquesta pel·lícula. El fet de que comencen la pel·lícula sent unes persones i acaben sent unes altres ens ensenya com una persona o grup poden arribar a canviar i molt, si de veritat ho desitja. Destacar el paper de l’entrenador, un líder que utilitza una metodologia molt dura. Mitjançant el mètode d’ensenyament comandament directe entrena als seus jugadors i aconsegueix que millori el seu rendiment físic.

ü   Valoració personal

Personalment la pel·lícula m’ha agradat molt. El fet de que amb aquesta es lluita a favor de la igualtat ,en contra del la violència,  en contra del vandalisme es quelcom molt positiu des de el meu punt de vista. També hauríem de tenir en compte el fet d’utilitzar l’esport com a mitjà rehabilitador per a persones amb problemes. Molts d’aquests nanus no haurien tirat endavant si no hagués sigut per l’equip del qual formaven part.
Crec que l’entrenador juga un paper importantíssim. El fet de que no es rendeix, que vol treballar molt i cada cop millor, que veu que al principi les coses no surten però ell segueix amb el seu objectiu fa que els seus jugadors tampoc es rendeixin i els ajuda en la seva lluita particular contra el mon.


ü   Enllaç amb la pel·lícula i/o la fitxa tècnica.

http://cine.estamosrodando.com/filmoteca/la-vida-en-juego/ficha-tecnica-ampliada/

Pensant en els altres

ü  Títol de la pel·lícula/documental:  Pensant en els altres

ü Director, any
Joan Salvat (2002)

ü  Producció:
Producció a càrrec de Muntsa Tarrès i Silvia Pairó.

ü  Resum

Es tracta d’un documental de la classe d’alumnes de 4t A de la ciutat de Kanasawa, Japó. Aparentment els nens estan molt contents amb el seu professor. Aquest fa escriure els pensaments del nens en una llibreta, on expliquen les coses importants que pensen, i les llegeixen en veu alta a classe. Per exemple un nen explica q se li va morir la avia, on explica el funeral davant de tothom. Després els altres alumnes opinen i expliquen les seves experiències semblants.
El professor explica q s’ha detenir empatia. Vol una classe on els alumnes creïn lligams forts i s’ajudin entre ells.
Uns quan nens i nenes son objecte de burles i critiques. Alguns companys es riuen de les notes i s’inventen coses. El professor vol posar-hi remei.
Fa que els alumnes construeixin una barca. Un nen no para de parlar a classe i el professor el castiga sense provar el “rai” (barca), però un dels seus amics, intenta convèncer al professor per a que aquest nen que no parava de parlar se li aixequi el càstig, i finalment ho aconsegueix.
El mestre diu que anem a l’escola per a ser feliços.
Un nen no be a l’escola degut a que el seu pare ha mort aquella mateixa nit mentre dormia. El professor diu q animin a aquell nen. AL final acaba venint i i rep totes les cartes q han fet els seus nens per a animar a aquest pobre nen.


ü  Transferència a l’àmbit de l’ensenyança de l’esport

Personalment, crec que la filosofia d’aquest professor  ( Tashori Kanamori) podria ser un exemple a seguir. Te una manera particular d’ensenyar als seus alumnes, que esta poc vista en el nostre país, fet que fa que sigui curiós de veure per a nosaltres.
EL professor Tashori te en compte les diferencies que evidentment existeixen entre qualsevol nen, i fa que tots els demes alumnes sigui capaços de comprendre i acceptar aquestes diferencies.
En cap moment del documental es veu com els nens realitzen la classe de Educació física, però si que es pot apreciar com els nens juguen an pati amb l’aigua de la pluja o la sorra.
Un dels valors que fomenta l’esport es la cooperació entre diferents individus del mateix equip/grup, fet que podem relacionar molt amb aquest professor ja que fa que quan un alumne te qualsevol problema, ja sigui de l’escola o a casa, entre tots poder ajudar a aquest alumne per a tirar endavant.
També podem veure el mateix exemple quan un nen es castigat per part del professor sense fer una altre activitat, i els seus amics i companys de classe no troben correcte aquest càstig i parlant amb el professor per intentar ajudar al seu company i que pugui realitzar l’activitat
Aquest professor també intenta que aquests nens aprenguin a perdonar.


ü  Valoració personal

Pensant en els altres, en la meva opinio es un i vídeo en el que ens ensenya com a l’escola no tan sols s’han d’ensenyar continguts curriculars, sino que com a docents hem d’estar preparats i preparar als nostres alumnes per quelcom molt mes complicat, la vida. Tambe ens mostra com el professor ensenya a canalitzar els sentiments i emocions que es trobaran al llarg de la vida els seus alumnes. 



ü  Enllaç amb la pel·lícula i/o la fitxa tècnica.

https://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60&desktop_uri=%2Fwatch%3Fv%3Dso3Mr-OKG60&app=desktop

Intocable

ü  Títol de la pel·lícula: EL INTOCABLE

ü  Director, any i productora

o   Direcció: Olivier Nakache, Eric Toledano
o   País: Francia
o   Any: 2011
o   Duració: 109 min.
o   Génere: Comedia
o   Distribuidora: A Contracorriente Films
o   Productora: Quad Productions

ü  Resum

Aquesta pel·lícula tracta sobre un home negre (Driss) que no troba treball, i finalment l’aconsegueix: cuidant a un home paralític (Phillip) que nomes pot moure del coll cap amunt.
Driss no te gaire tacte a l’hora de tractar amb en Phillip, i tampoc te gaire traça a l’hora de fer les cures personals. També se’n en riu una mica de la discapacitat que te en Phillip, però a ultima hora, es el que en Phillip vol: algú que no el vegi com a una persona inútil, sinó que el tracti com els demes i no tingui gaire compassió, vol viure experiències noves.
En Driss, ajuda a en Phillip a veure la vida d’una altre manera, fent coses que mai havia fet (passejant a altes hores de la nit, fumant marihuana ) fins i tot fa que conegui a una noia, cosa que fins a l’actualitat l’únic contacte que tenia amb noies era a traves de cartes.


ü  Transferència a l’àmbit de l’ensenyança de l’esport

Crec que aquesta pel·lícula ens ha pogut servir a l’hora de treballar amb discapacitats tant físics com psíquics.
Podem comprovar que cada persona es un mon. Hi ha persones que no poden moure les cames i ho porten molt malament, en canvi hi ha persones en la mateixa situació que ho poden portar molt be.
El que vull dir es que poden haver-hi persones discapacitades , on els hi falti una cama però es senten totalment útils i no els hi agrada que els menyspreïs o els hi diguis que no poden fer coses o que si necessiten ajuda, sinó que els hi agrada que els tractis com si no tinguessin cap tipus de discapacitat, i per altre banda poden haver persones que sí que agreixen que els hi brindis un cop de mà si el necessiten, o que tinguis cura a l’hora de tractar amb ells.
En aquesta pel·lícula es pot apreciar l’esforç que fa en Philip i l’esperit de superació que aconsegueix i que acaba augmentat amb la entrada a la seva vida d’en Driss.

ü  Valoració personal

Personalment es una pel·lícula que m’ha agradat molt. M’he rigut molt i molt amb en Driss i en Phillip. Tambe crec que en Phillip es un exemple a seguir, ja que fa que la seva discapacitat no li impliqui algun impediment a l’hora de fer qualsevol activitat  o exercici ( fa ala-delta per exemple).

ü  Enllaç amb la pel·lícula i/o la fitxa tècnica.
http://cine.estamosrodando.com/filmoteca/intocable/ficha-tecnica-ampliada/

Esto es ritmo

ü  Títol de la pel·lícula/documental:  Esto es ritmo! / Rhythm is it!

ü  Director, any i productora: Thomas Grube , Enrique Sanchez Lansch 2004,

ü  Productora: Cine Plus, BoomtownMedia GmbH & Co.

ü  Resum
Royston Maldoom es l’encarregat d’organitzar a 250 nens alemans per a la realització d’una coreografia de Stravinsky “La consagració de la primavera”. Per a la majoria d’aquests nens es la primera relació que tenen amb la dansa, la musica clàssica i el ballet contemporani.
 Simon Rattle es l’encarregat de dirigir aquesta coreografia

ü Transferència a l’àmbit de l’ensenyança de l’esport
El primer que puc relacionar d’aquesta pel·lícula amb el mon de l’esport es el ball que han de fer aquests nois i noies. Aquest ball el relaciono amb la nostra assignatura d’Expressió corporal que actualment cursem amb la professora Susanna Perez.
També puc relacionar tot l’aprenentatge que pateixen els alumnes encarregats de ballar amb l’ensenyança de l’esport. Quan alguna persona intenta aprendre una cosa al principi no surti, però si segueix entrenant i intentant li acaba surti, el mateix els hi passa a aquests alumnes. Inicialment no els hi surten els diferents exercicis que te la coreografia, i van descoordinats, però a base d’entrenar i repassar i repetir aconsegueixen fer una super coreografia.

ü  Valoració personal
Particularment tinc una opinió positiva sobre aquesta pel·lícula encara que potser es la que menys m’ha cridat l’atenció de totes les que he vist.
Puc destacar el fet d’haver de coordinar 250 persones per a fer una coreografia, es quelcom molt i molt complicat. Individualment cadascú ha de aportar el seu granet de sorra per a que finalment quedi una bona coreografia grupal.
Els problemes que tenen alguns dels alumnes, i com es van solucionant gracies a la seva implicació mostra una bona manera de veure l’esforç d’aquesta gent.

ü  Enllaç amb la pel·lícula i/o la fitxa tècnica.